D'altres tasques i reflexions

A més de la figura del dinamitzador he dedicat part de les meves hores del practicum a tasques de relator, elaboració d'informes. Vaig comentar en entrades anteriors, la importància de quin és l'objectiu que es persegueix, de què volem informar? Una vegada tenim clar quin és l'objectiu, cal després aplicar bé les tècniques per prendre les notes i elaborar informes correctaments. Aquesta feina tot i que la vaig portar a terme i no em van fer cap correcció no és gens fàcil, si has de fer un informe que expliqui el que han dit un grup de 15 persones durant 3 hores, és difícil captar totes les idees i raonaments que proposen. D'altra banda, veig que és una activitat que amb pràctica la pots desenvolupar correctament. El primer informe el vaig fer amb unes 4 hores. Els  professionals en van tardar  entre 2 i 3. Són tècniques que es poden anar aprenent. No obstant, cal dir que aquest tipus d'activitats estan lluny de la psicopedagogia, tot i que bàsiques en les metodologies qualitatives.

L'establiment de les dinàmiques, la  redacció de protocols, pautes d'actuació...són també tècniques que han anat sorgint i documents que es van elaborant durant el projecte.  Això també podria anar a lligat a tasques administratives, que també són activitats pròpies, i no pas poques, en aquests projectes on hi ha implicada molta gent. Tots els contactes amb els participants, amb les AMPA, escoles... es fa via mail, enviant cartes, fent trucades...a més d'elaboració de pressupostos, contabilitat....no seria propi d'un psicopedagog fer aquest tipus de funcions però en projectes on només hi ha quatre professionals, tota aquesta feina administrativa l'acaben fent ells mateixos.  És important que tot  i que ocupar feines amb una professió determinada, sovint hi ha moltes altres feines paral.leles que no són pròpies de la teva formació però que s' han d'acabar tirant endavant. Recordo a l'assignatura d'orientació laboral que es feia molta referència també a la versatilitat del professional. En aquest cas en són exemples.

Aquests darrers dies estic fent dues tasques paral.leles que no les comentaré en el bloc ja que encara no tinc prous temes a tractar. La primera fa referència més dins l'àmbit de comunicació. Es tracta de fer recerca en web de bones pràctiques d'AMPA que hagin fet a Catalunya. Amb el que es troba fem  una fitxa tècnica on s'explica l'experiència, amb qui l'han fet, amb quina finalitat, perquè l'han fet? ..... S'envia aquesta fitxa al president de l'AMPA i se li comenta si vol participar en el projecte de Families Amb Veu i si autoritza penjar la fitxa tècnica feta al web del projecte.

La segona activitat que estic fent, és llegir tot un conjunt d'entrevistes fetes a directors d'escoles i centrant-me més amb les comunitats d'aprenentatge o amb projectes educatius semblants. És més un primer contacte amb aquestes tipologies d'escoles amb una dinàmica social pròpia.

Fins molt aviat
Albert

Reflexió de l'acció, del procés participatiu.

Si ens posem en el paper d'un investigador en educació, o en aquest cas vinculat al procés participatiu són vàries les particularitats que s'ha de tenir en compte perquè el projecte avanci. El paper del dinamitzador és bàsic, en aquest cas, no són, psicopedagogs, sinó que són antropòlegs o sociòlegs, no obstant,  penso que una persona amb la nostra formació acadèmica,  pot arribar a desenvolupar aquestes tasques.

En entrades anteriors ja comentava que portar a terme una dinamització del procés participatiu, podria ser com fer una classe. El procés participatiu també és considerat  un principi metodològic didàctic. Es tracta d'ajudar extreure les idees que tenen els participants, i potenciar la interacció entre ells perquè sorgeixin idees noves, més evolucionades, més treballades.... Per tant, es  podria dir que és un espai laboral on el psicopegadog, enfocat en temes de recerca educativa, o bé d'investigacions més de caire social hi podria exercir la seva professió. Cal dir, que per fer de dinamitzador, no n'hi ha prou en portar l'activitat de tres hores de participació social i prou, és important tot el treball previ. En són exemples, ser un expert en el tema que s'intenta debatre, ja sigui educatiu, en aquest cas, com polític, econòmic.... ha de ser un tècnic en aquests aspectes, ja que els participants, poden ser gent amb estudis, interessos, motivacions, coneixements al respecte. A més a més, segurament són voluntaris en aquest procés i per tant els interessa de veritat, i poden arribar a comprometre el dinamitzador, amb preguntes d'alt nivell, reflexions etc.... D'altra banda, a part d'aquest coneixement científic necessari, cal també haver treballat prèviament les dinàmiques, saber què es vol aconseguir en cada moment, amb les diferents intervencions? en quins moments cal intervenir?  ja sigui per derivar el debat o bé perquè hi ha bloqueigs ..., cal també ser precisos amb els temps, controlar les explicacions, les intervencions...., fer intervenir a tots els sectors o els diferents participants per igual, evitant que hi ha hagin monopolitzacions ... són tot d'aspectes que ja vaig comentar en el seu moment, en entrades anteriors.

El paper del psicopedagog, també  hi podria molt bé figurar com  a assessor extern del procés. La informació pedagògica que pot proporcionar a nivell legal, científica, podria ajudar en la formació dels dinamitzadors abans d'iniciar el procés participatiu. D'altra banda, com a coneixedor del sistema educatiu, també podria puntualitzar quins "punts" caldria inicidir durant el debat, quins són els que caldria reforçar, modificar... Es podria convertir en un expert amb al temàtica que toca treballar i fer d'assessor, no tant acadèmic com el coneixem, sinó més en aquesta vessant de teòric en temes pedagògics.

Haig d'agrair haver conegut, tant d'aprop,  aquestes dinàmiques. En sabia de la seva existència,  però no hi havia participat mai. De fora,  sembla una cosa fàcil però realment, no ho és tant. Com a observador, he pogut observar diferents dinamitzadors, i la qualitat del debat i dels resultats varia entre ells. Suposo que  per tot el seguit de funcions que ha de realitzar el dinamitzador, , però també de la capacitat que tingui d'empatitzar amb els diferents participants, així com l'experiència en haver participat anteriorment en projectes similars... Per tant, podria afirmar que la qualitat dels resultats d'aquests debat és directament proporcional a la qualitat professional del dinamitzador. És només una apreciació personal i no científica, però fruit de la meva observació durant aquests dies. 

El fet de conèixer aquestes metodologies pot ajudar la meva pràctica com a docent, ja sigui en la intervenció directa en els alumnes o també en procés més de coordinació de mestres, elaboració de documents, en serien exemples la creació del ideari del centre, o la modificació del existent, intentar buscar nous trets identitaris de l'escola, a l'hora de renovar el projecte educatiu del centre -PEC. Serien pràctiques que es podrien suportar amb un procés participatius de mestres.

Autoavaluació-reflexió a la recerca

Tot i que aquestes tècniques relacionades amb la recerca  les havíem estudiat durant l'assignatura d'investigació en educació, és el moment que les has d'utilitzar que realment veus els problemes que poden sorgir. El fet, per exemple, de fer transcripcions literals, sense poder fer cap canvi, suposar cap idea.....pot generar certs errors, perquè sovint veus que la frase no s'acaba d'entendre. D'altra banda, tot i que no sigui del tot correcte és important deixar-ho com ho expressa l'entrevistat perquè no perdi l'espontaneïtat, la manera de dir les coses, el seu discurs propi.

Són, en general,  tècniques senzilles i  penso que tothom les pot portar a terme. No obstant, cal un cert aprenentatge per fer-ho  i  com gairebé en totes les coses  hi ha diferents nivells de qualitat d'ús d'aquestes tècniques.  En el moment de dissenyar l'entrevista, com ja he comentat, vaig tenir que reformular totes les preguntes pel fet que suposava idees , i per tant podia condicionar l'entrevistat. El principal fet de no estar formats en aquestes tècniques segurament que és fàcil caure en aquests errors, però veient el que realment s'ha de fer, ja sigui a través d'exemples, o bé d'orientacions del professional ajuda a que la comprensió, correcció sigui més ràpida. Suposo que això forma part del pràcticum, que els problemes que vagin sorgint es puguin anar solucionant de la manera més ràpida i "in situ".

La recerca en sí en el projecte que he particpat va més enllà d'utilitzar aquests recursos típics de la investigació. El que realment trobo interessant, però no hi he pogut participar, només ho he conegut a nivell teòric, llegint els informes elaborats, és com es prepara tot el disseny experimental. Quin tipus d'investigació s'utiliza? amb quin disseny? perquè se'n descarten d'altres? quines tècniques s'escullen?, com fem les mostres?, com seleccionem els representants?...., com es fa el tractament de dades? , ja siguin qualitatives o bé quantitatives. Són tot un seguit d'interrogants que a l'inici del projecte es van preguntar els investigadors i que segurament  també requereix d'una experiència per poder prendre  decisions. Vaig intentar conèixer tots aquests processos, ja que era un dels objectius que em plantejava a l'inici del practicum, però degut al moment que es trobava el  projecte,  prioritats laborals, entre d'altres..... l'he pogut conèixer amb molt  poc detall. He dedicat  més temps a la part d'acció, del procés participatiu, del qual en faré la darrera reflexió a la pròxima entrada.

El treball d'investigació és rigurós, amb una estadística ben elaborada, amb un munt d'informes que donen uns resultats, i a partir d'aquests es va generant el procés participatiu, per tant, són un bon punt de partida, de diagnosi.. 

A nivell personal, m'hauria agradat conèixer més d'aprop tot aquest conjunt de feines que implica un treball de recerca en l'àmbit de les ciències socials, però fàcilment extrapolable a l'educació. D'altra banda, el que he pogut conèixer m'ha semblat interessant i  necessari per a tal de millorar molts recursos, o bé innovar a nivell educatiu. 

D'altra banda, com a "psicopedagogs" tampoc tenim una formació molt sòlida a nivell teòric en aquesta parcel.la de coneixement. Tot i que la veig molt necessària, ja que en el moment actual  que estem vivint hi ha una generació de dades ("big date") cada vegada més incrementada. Saber-les analitzar, tractar i treure'n conclusions serà bàsic  per a generar polítiques educatives i millores a l'educació. Penso que és una disciplina que hauria d'estar més presents als plans d'estudis de mestres, pedagogs, psicopedagogs, ja que és la base de la innovació, del canvi. Són eines poden ajudar molt a transformar el sistema educatiu.

Transcripcions

Al moment de fer entrevistes i per tant obtenir informació, són diverses les tècniques per  enregistrar-la.

Cal tenir present que l'enregistrament ha de ser una reproducció del que ha passat durant l'entrevista, sense resumir-la ni interpretar-la. Són diferents els mètodes;

• Es podria fer prenent notes: apuntar frases clau, llistes d'aspectes importants o bé frases textuals "entre cometes", i també cal tenir present un sistema d'abreviatures o de taquigrafia informal per facilitar la presa de notes. En el projecte de famílies amb veu, ha sigut important aquesta tècnica, que tot i que no era a través d'una entrevista si que ha sigut el mètode per enregistrar la informació durant els DAFO i la fase de cruïlles del procés participatiu, comentats en entrades prèvies. Amb les notes preses es feien els informes definitius, també comentat en el bloc.

• Un segon mètode podrien ser els enregistraments amb gravadora per recollir amb més fidelitat tota l'entrevista.  La informació que es pot adquirir és major que només prenent notes i memoritzant. D'altra banda, cal dir que si l'entrevistat veu la presència de la gravadora, pot implicar que no se senti del tot cómode i la informació podria estar una mica distorsionada. Si accepta a ser gravat, cal també dissimular tant com sigui possible la presència de la gravadora. A la fase del procés participatiu, durant les cruïlles es van dissenyar dues preguntes per anar entrevistant als diferents participants i poder enregistrar el que ens deien. Aquestes petites entrevistes juntament amb una foto de l'entrevistat, serien penjades al lloc web de Famílies Amb Veu.

• La transcripció permet  transcriure tota l'entrevista enregistrada, important per una futura anàlisi de la informació.

Us presento un seguit de transcripcions d'aquestes petites entrevistes que es van fer als participants. Algunes de les entrevistes les vaig fer jo. Després amb la gravadora, i gràcies al conegut "pedal", programa informàtic que permet parar mentre estàs transcrivint, amb les mateixes tecles del teclat de l'ordinador. es pot anar transcrivint les entrevistes. El programa és el "soundscriber".

Copio textualment dos fragments de la petita entrevista, com a mostra de les transcripcions.

Per a què creus que serveix una federació? Has tingut alguna experiència amb federacions similars? Explica-la

"Jo treballo a la FAPAC que és la federació de pares i mares d’alumnes de Catalunya i realment 
crec que és una tasca molt important perquè dóna, aplega, moltíssimes AMPA de Catalunya. 
Els hi dóna veu, a més a més els hi dóna suport i més a més els hi proveeix una xarxa de 
comunicació entre elles. Essencialment seria això."

Què creus que estàs pagant de més a la teva escola? Què creus que tindria que hauria d’estar pagant l’administració?
Jo crec que com qualsevol servei públic es complicat dir què pagues de més o si pagues prou, i
a més a més, actualment el repartiment dels recursos públics que tenim, com estan…, no? , es 
molt complicat això.
Per mi personalment es un servei que rebo correctament i que pago el que toca. Sí que es
veritat, i es que…, en el meu cas et parlo de l’escola concertada, i entenc que en alguns
punts, segurament en la gestió de l’escola, “ella” troba mancances, no tant jo segurament 
com a família que rep el servei, i entenc que també l’escola pública es una altra realitat 
absolutament diferent. Complicat. Crec que es això, amb els recursos que tenim, com pots 
arribar a donar educació a tothom.

Al moment de transcriure és important respectar al màxim els comentaris, expressions, idees, paraules que diuen els entrevistats. No s'ha d'interpretar, suposar informació.... Sovint hi ha alguna paraula que no s'entén, barbarismes.... És important transcriure-ho tot. D'altra banda, també és important pensar quin ha de ser l'objectiu d'aquesta transcripció. És diferent pensar en transcripcions destinades a fer anàlisi del discurs, obtenir informació rellevant.... o bé, només plantejar unes idees, opinions per després poder penjar a la web, més vinculats a comunicació, publicitats.... 

Entrevista II

Adjunto el document amb l'entrevista inclosa. Aquesta només consistiria en 7 preguntes, les   subpreguntes serien "apostilles" perquè són les informacions necessàries que es requereixen.

L’objectiu de les entrevistes als mestres podria anar encaminat a conèixer com els docents veuen la participació de les famílies a les seves escoles, i quina relació pot tenir amb l’èxit educatiu.

A nivell d’hipotesi podria ser “si els mestres creuen que el model actual de participació dels pares a l’escola és adequat perquè hi hagi èxit educatiu”.

Es podria passar l’entrevista a tres docents diferents: un que treballi a una comunitat d’aprenentatge, un docent  de l’escola pública ordinària i un tercer de l’escola concertada-privada, i veure quin és el punt de vista dels diferents mestres respecte a la participació dels pares i les mares en relació amb l’èxit educatiu.

ENTREVISTA A MESTRES

0.- Quin és el model pedagògic de la teva escola?   

• Com es podria definir una comunitat d’aprenentatge i quines serien les principals diferències amb l’escola tradicional?
•  Les comunitats d’aprenentatge es poden aplicar a qualsevol entorn, context…?

·         La veu d’un mestre és igual d’important que la veu d’un pare o mare?
·         Tot docent s’hi pot adaptar en facilitats?
·         Cal formació específica per treballar-hi?

1.- Has fet alguna formació específica per poder treballar en aquest model pedagògic?

·         Formació, trajectòria del docent
·         Cal unes habilitats especifiques? Ex. Per treballar a les Comunitats d’aprenentatge.
·         Aprendre a treballar conjuntament amb pares?

2.- Què entens  per a participació dels pares i mares a les escoles?

3.- Com participa la família a la teva escola?

·         Decisions curriculars; intervenen en les programacions d’aula? A les avaluacions?
·         Intervenen a les aules? Des del punt de vista pedagògic?
·         Intervenen en els aspectes relacionats amb la gestió del centre? Aprovació del PEC, economia del centre?
·         A nivell més lúdic, jornades culturals, de sensibiltizació?
·         Amb les AMPA?
·         Hi ha d’haver límits de participació? Poden intervenir a per tot?

4.- Participen per igual tots els pares? Com s’impliquen?

·         S’adapta ràpid la família d’un nou alumne?

5.- És necessària la participació per a l’èxit educatiu?

6.- Creus que el model de  participació ha de canviar perquè incrementi aquest èxit?

·         Com hauria de ser?
·         Com creus que ha de ser la participació dels pares i mares d’aquí 10 anys?
·         Quines coses s’estan fent bé i per tant no estan funcionant?
·         Quines hauríem d’eliminar o modificar?

Les entrevistes.

A les metodologies qualitatives una de les tècniques que més s'utilitza són les entrevistes. En el projecte de famílies amb veu han sigut un instrument bàsic al moment de fer la recerca. 

A l'inici del projecte es va dissenyar una entrevista per a directors d'escola per conèixer com és la participació de les famílies en els seus contextos escolars. La realitat ha sigut molt  diversa, des d'escoles ideades per a projectes socials importants com les comunintats d'aprenentatge, fins a d'altres de més caire tradicional o conservador, lligades a moviments religiosos o no. 

En aquestes entrevistes es va poder veure com era la realitat de la participació de les famílies, si els pares només participen des de cases o bé, si la participació familiar és un punt clau en el model d'escola. Si els pares i mares entren a les aules per fer de suport pedagògic, per exemple en la lectura, acolliment familiar.... També si hi ha participació només en les jornades festives o va més enllà, per exemple en col.laborar en la infraestructura de l'escola. D'altra banda, també es va poder veure com s'organitzen aquestes, en comissions de pares, o bé amb comissions mixtes (famílies-docents) o bé no hi ha comissions. Si tota la participació es genera des de l'AMPA o bé si l'AMPA és només una altra manera de participar, si els docents els hi agrada aquesta paticipació, si en general es creu que com més participació, més èxit educatiu...

Realment ha sigut una bona eina per diagnosticar, conèixer quina és la real participació dels pares i mares a les diferents escoles on s'ha passat l'entrevista. 

Paral.lelament, com a practicant em van demanar si podia dissenyar una entrevista més enfocada als docents, conèixer la veu dels docents, no com a membres d'equip directiu sinó com a mestre/a de l'aula ordinària. Com ells veuen aquesta participació, quina importància li donen, com es pot millorar....

Jo en un primer moment, vaig llegir totes les entrevistes que s'havien fet als directors, unes 10, de 10 pàgines transcrites cada una, aproximadament de 45 a 60 minuts d'entrevista, i a partir d'aquesta lectura vaig preparar 14 preguntes.  No hem d'oblidar, que potser la nostra formació a nivell d'investigador  és una mica justa, i em van dir que les preguntes no eren gaire bones. Els principals comentaris van ser:

-Calia  plantejar una hipòtesi, un objectiu clar, per exemple "Si el model pedagògic vinculat a la participació dels pares és bàsic per a l'èxit escolar" . Val a dir, que és fonamental. Al segon intent d'entrevista va ser més senzill anar traient les preguntes. 

-No pressuposar informació abans de fer la pregunta, ja que això pot condicionar a l'entrevistat, per exemple la meva pregunta incial relacionada amb les comunitats d'aprenentatge seria: "Quins objectius vol aconseguir les escoles-comunitats d'aprenentatge i no fa l'escola tradicional?  El que em van fer veure era que jo pressuposava que l'escola tradicional deixava de fer coses, i això podia condicionar la resposta de l'entrevistat. 

-La tipologia de preguntes també era un altre aspecte  a modificar. Si el que realment l'objectiu éra  conèixer la participació familiar vinculat a l'èxit educatiu, calia fer preguntes obertes, i deixar que l'entrevistat expliqui,, sense condicions, en termes generals el funcionament de la seva escola. D'altra banda, com a entrevistador, calia tenir preparades subpreguntes o més tècnicament conegut com "apostillar"  dins de cada pregunta genèrica, perquè si algun aspecte que nosaltres volíem que sortís,  i el mestre no explica se li demanés, amb la finalitat d'aclarir millor les explicacions, i per tant, obtenir informació més rellevant. 

A la següent entrada penjaré l'entrevista que finalment vaig passar i estic pendent que se'm validi o bé comenti..

Cruïlles III- L'informe

L'objectiu de la relatoria durant la realització dels tallers és recollir la informació que permetrà confeccionar un document de resultats que, per una banda, sintetitzi les propostes d'escenaris desitjats que han formulat els participants dels grups, en relació al seu tema de debat i per altra banda, presenti el grau de consens/dissens dels participants al voltant de les diferents propostes d'escenaris i els ranonaments d'aquestes idees.

La importància del document també, és perquè els participants tinguin un retorn del que han fet, de forma que de manera escrita puguin veure tot el que s'ha parlat en el debat. Una vegada l'han llegit poden fer un retorn o dir que la idea que van proposar no va  quedar prou explícita, tot i que no sol ser freqüent.

A nivell metodològic el relator,:

-pren les notes

-passa llista dels participant al anar arribant, així també els coneix, en fa l'enganxina perquè tothom pugui veure els noms dels participants.

-realitza d'un croquis de la sala, per situar-hi  els diferents participants, amb el nom i lloc que representen. A l'hora de prendre les notes és més senzill si saps on estan situats i ja tens el nom escrit.

- en aquest cas substitueix la gravadora, ha de prendre nota de tot el que passa.

-en el moment de prendre nota no ha d'analitzar, ni filtrar informació... és només anar anotant totes les aportacions. En el moment de fer l'informe si que que caldrà aquest treball d'anàlisi.

-cal ser sintètic, anotar  idea perquè posteriorment  es pugui desenvolupar el tema.

-al moment que molta gent parla a l'hora és difícil poder-ho anotar tot, cal anotar el motiu, i quan el dinamitzador recondueix la situació, tornar apuntar les diferents intervencions

-cal situar-se també a un lloc estratègic, no al centre de la sala, ja que si veuen que tot s'anota, també pot disminuir la quantitat d'intervencions.

-cal actuar com a "xafarder" i no només seguir les intervencions pautades, cal també escoltar comentaris de la temàtica que es treballen en petit grup però potser no surten al debat.

-sovint també sorgeixen temes que no estan lligat amb la temàtica però si són importants pel procés participatiu en general, cal tenir-los present també.

-cal recollir imatges de la sessió.

Durant el procés participatiu vaig participar com a relator en dues ocasions. Les funcions encarregades eren les comentades anteriorment. És realment una activitat de concetració i no només pensar amb les idees principals, sinó anar comentant petits debats paral.lels, intervencions relacionades amb la temàtica però que no era ben bé el que es demana... no et pots distreure ni 5 minuts....

Tot i estar acostumat a agafar apunts és diferent, perquè a vegades no s'entén la idea o el raonament que hi ha darrera, i anotes el que pots, però després al parlar amb el dinamitzador es filtra aquesta informació i es tria el que realment és rellevant o no per l'informe.

Al acabar la sessió es redacten les notes que has pres, sense pensar en un informe, després s'elabora l'informe, amb les directrius marcades, o sigui, amb una plantilla pre establerta, perquè tots els informes tinguin el mateix format. Els dinamitzadors el validen.

Tot i que sembla una feina fàcil, són 3-4 hores per escriure de forma ordenada, sistematitzada, entenedora... les idees sorgides en format informe.

Com que el mateix tema de treball es va fer dues vegades, amb dinamitzadors i relators diferents Es van ajuntar els dos informes i se'n va fer un de definitiu per fer el retorn a tots els participants i es va  penjar al web. 

Aquí podeu veure l'informe defintiu. relacionat amb el tema de l'economia de l'educació. 

També enllaço el segon informe que  vaig fer com a  relatori, relacionat amb les xarxes de famílies en educació. 

Si voleu llegir els altres informes relacionats amb les cruïlles dins del procés participatiu, cliqueu aquí. 

Continuem...............

Cruïlles II

En aquesta segona part de l'entrada "cruïlles" intentaré explicar com és la sessió, dinàmiques utilitzades i paper dels professionals.

D'entrada les dinàmiques utilitzades en aquestes sessions són vàries:

-Explicació del tema de la cruïlla, prèviament els participants han escollit a quina temàtica participen. Aquesta activitat la porta a terme el dinamitzador. És important el coneixement científic d'aquest tema, ja que els participants poden ser presidents d'AMPA, equips directius d'escola... gent formada a nivell de coneixements sobre el món de l'educació. En aquestes jornades es va decidir fer una presentació en power point i la durada va ser d'uns 20 min.

-Treball en petit grup. Tot i que els participants s'ajunten amb qui volen, el dinamitzador intenta fer grups mixtes, heterogenis que siguin de confederacions diferents, barrejats, amb projectes educatius diversos, de diferents escoles... La idea és plantejar unes preguntes sobre la temàtica i "fer volar coloms però amb els veus a terra" Cal plantejar un futur possible, amb realisme i optimisme. El marge de temps va ser d'uns 45-60 minuts.

Es van treballar tres preguntes, cada una d'elles  la treballen en post-its de diferent color, per així poder fer la "`posada en comú". El subgrup treball aquestes qüestions pensant en l'horitzo 2025, abans de proposar la idea caldrà generar debat amb els companys i posar-se més o menys d'acord en què proposar al grup gran.

-Cada portaveu de grup explica les seves idees, i s'enganxen els post-its en el papaerògraf. El dinamitzador va ajuntant idees similars o generant debat entre els membres si creu que no han sortit tots els arguments.

-Finalment hi ha un debat obert on es planteja el grau d'acord i desacord de les propostes que s'han anat plantejant. Els diferents membres enganxen gomets a les idees que més d'acord veuen.

A nivell de reflexió és important la tasca que fa el dinamitzador. Com a psicopedagog amb funció més de caire investigador, són moltes les característiques que hem d'aprendre. Sovint podríem pensar que fer una dinàmica d'aquesta tipologia seria com fer una classe, i moltes vegades ho podria ser, ja que com a docents fem debats, intentem que els alumnes reflexionin sobre un tema, que generin opinions, que s'arribi a una conclusió, que "creixin".... 

Si ens posem a la pell del psicopedagog-dinamitzador en aquesta tipologia d'activitats és important i bàsic a primera instància, com ja he dit anteriorment, dominar el tema, a nivell científic, quins són els recents canvis que hi ha hagut per exemple, amb l'economia d'educació si és el tema que ens toca dinamitzar, quines dificultats troben els pares respecte això, tendències del departament d'educació al respecte.... d'altra banda, és bàsic, evitar entrar en el conflicte-debat amb els participants, cal posar-nos en el lloc de dinamitzador en tot moment, evitant expressar la nostra opinió, amb la finalitat de no condicionar els participants. A nivell escolar o acadèmic, aquest punt no seria així, ja que com a docents hem d'intentar modificar actituds, ser un model, educar, "condicionar una mica" als nostres alumnes...., tot i que potser no és políticament correcta dir-ho....

A més, a de saber 'intervenir per a generar idees, motivar quan hi ha bloqueig, proposant temes, exemples. 

És important l'estructura del grup, que hi hagi gent que "tiri" que guiï i al mateix temps gent amb idees contraposades, ex. escola pública-privada, en temes relacionats amb l'economia de l'educació. Estratègicament cal que es "predissenyin" els subgrups si es coneixen els participants, per fer més ric el debat.

És important el recolzament a les persones que estant parlant, posar-nos al costat quan poden presentar dificultat, donant suport. Sovint hi ha idees bones, però no se saben justificar i per tant altres membres del grup no les entenen o tenen dificultats. En aquest moment cal intervenir i arribar al fons de la qüestió, deixar temps perquè la gent manifesti el que vol dir, i tothom en pugui tenir una opinió al respecte.

Al moment "gomet" o proposar acords i desacords, com que és un debat obert, s'ha d'estar alerta ja que segurament suggerirant noves idees, que en el treball en petit grup no havien sortit. És important que les idees quedin ben posicionades, que quedin al acord o bé en el desacord. A partir d'aquestes idees, en faran les següents jornades: rutes, destinades a marcar les estratègies per aconseguir aquestes propostes de cara el 2025.

En definitiva, tot i que el dinamitzador està les 3 hores aproximades amb els participants, el treball previ és fonamental, l'estructura del temps, comptar amb els imprevistos, saber on volem arribar, establir estratègies de comunicació....

Cruïlles I

Les cruïlles és el nom que Families Amb Veu dóna  a la primera part de les jornades temàtiques.

Després d'uns dies d'haver fet el DAFO s'organitzen aquestes sessions encaminades a conèixer com els participant volen que sigui la participació de les famílies a l'escola l'any 2025. 

No es treballa amb grups funcionals com es va fer amb el DAFO, ara els participants s'apunten a una de les cinc temàtiques que hi ha preparades:

• Conciliació vida familiar i escola: "temps de família, temps d'escola i temps de treball: un trencaclosques de difíicl situació"
• AMPA: El model d'associacionisme familiar a l'escola: missió de mares i pares.
• Xarxes: Les xarxes de famílies en educació: com ens organitzem per visibilitzar-nos
• Poder de decisió de les famílies: representació formal al centre, municipi, país
• Economia de l'educació: com garantir el dret universal a l'educació.

L'objectiu és avançar cap a una definició de temes propis de l'agenda de la participació de les famílies que aglutini com a sector en base a un discurs compartit.

La idea és que tots els participants "puguin dir la seva" i buscar consens entre els participants i per tant arribar a unes conclusions amb més o menys acord. És important arribar aquestes conclusions, ja que les pròximes jornades temàtiques seran les de "rutes" que seran les que marcaran les estratègies per aconseguir les conclusions que s'arribin amb les "cruïlles"

Explico a través d'un exemple. Al fòrum de les cruïlles després d'un debat han de sortir idees som "jo vull que el 2025 les famílies tinguin un pes específic més important al Consell Escolar i per tant que puguin decidir aspectes importants de la planificació escolar" A les pròximes jornades: rutes, es dirà: 

"per aconseguir més poder, cal augmentar el nombre de participants del sector famílies, caldrà doncs fer modificacions legals perquè això es pugui complir"

A la pròxima entrada penjaré l'informe que vaig fer d'aquesta jornada temàtica, perquè veieu les conclusions que es van arribar després de tres hores de debat i dinàmiques vàries.

Per fer aquestes jornades cal un treball previ important:

*Prèvia al grup. Abans de fer la jornada temàtica.

• enviar mails als participants
• preparar el document que iniciarà la xerrada. ( 5 temes comentats anteriorment)
• pensar la dinàmica que es farà i definir el seu rol, imaginar situacions, de bloqueig per exemple, doncs com suggerir idees noves....el temps de la dinàmica,  Cal una preparació individual important si no ets coneixedor del contingut.
• estudi per part dels dinamitzadors del contingut de la trobada.
• dissenyar els grups participatius, intentar que distribuir-los perquè els grups de treball siguin totalment heterogenis.
• concretar el rol del personal de relatoria i de suport.
• logística del grup: materials necessaris
• dissenyar tots els aspectes que ha de tenir l'informe

La meva aportació ha sigut bàsicament d'observació i de donar suport, i llegir informes anteriors per conèixer que era un procés participatiu i com funcionava. Si que al participar a les reunions veus i pots proposar idees, però és difícil sinó ho has viscut mai.  Si però que és important participar en aquestes reunions ja que sinó no pots fer bé la feina que tens encomanada durant el fòrum, ja sigui tasques de relatoria, suport...

DAFO- primera trobada del procés participatiu.

L'anàlisi DAFO és una eina molt utilitzada en estratègies de màrqueting per poder conèixer els punts forts i febles d'una empresa en el mercat o dins del sector econòmic.

Les sigles DAFO- volen dir: Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats

Les fortaleses  enteses com a  capactitats, recursos superiors, avantatges, formació internes d'una institució, empresa, que poden portar un valor afegit....  Les debilitats  són considerades com a  recursos inferiors,  amb dificultats d'adaptació al canvi. Tot dos aspectes porten  informació a nivell intern de la institució.

Les oportunitats definides, com a condicionants de l'entorn que poden afectar de manera positiva l'organització, les noves tecnologies..., per contra,  hi ha les  amenaces que  són  condicionants de l'entorn que poden afectar de manera negativa l'organització, l' aparició de nous competidors...

Aquesta petita introducció més empresarial, és només per explicar la tècnica, la dinàmica que es va utilitzar per fer la primera reunió-trobada de les quatre planificades, del procés participatiu. 

La tècnica DAFO dissenyada en aquest cass,  per conèixer el  punt de partida dels participants, amb finalitat de  diagnosi, d'anàlisi de dades de la recerca. Es van fer un total de  20 DAFOs diferents. Alguns d'ells com a rèplica de la investigació a una altra província.

Dinàmica

Es van agrupar els participants amb grups homogenis: cada membre estava agrupat exclusivament per membres de la seva mateixa organització, ex. els membres de la FAPAC tots junts, els de la AEC també, els membres d'equips directius igual.... Eren grups de 8-10 participants.

La dinàmica es va iniciar explicant les dades que es tenien en aquell moment de la recerca. Es va fer una presentació amb les dades, gràfics, informacions.... Tot seguit va començar la dinàmica DAFO. Es van fer grups de tres o quatre membres i se'ls hi van repartir "post its" de 4 colors diferents, cada color per una variable del DAFO.  El petit grup va estar debatent durant uns 20 minuts i havien de proposar amenaces, debiltats, fortaleses, i oportunitats en funció de com veien el paper de les AMPA i la relació d'aquestes amb els centres educatius, emmarcats en el sistema educatiu actual.

Després es va fer  una posada en comú entre tots els membres, van anar sorgint les idees. En aquest moment, és quan el dinamitzador condueix aquesta pluja d'idees i va plantejant preguntes els participants, fent que expliquin bé la idees, que quedi clara la postura que defensen, que diguin  on volen arribar.... Els "post its" es van penjant a un paparògraf que servirà posteriorment per elaborar l'informe.

A partir de la informació, les idees, comentaris es va fer un informe. Aquest va ser enviat a tots els participants perquè poguessin fer les esmenes que calgués, després es va fer un informe definitiu.

A nivell de reflexió a un DAFO és important veure les idees que tenen uns grups i com poden ser de diferents o oposades amb altres grups. A nivell d'exemple, la LOMCE va sortir a tots els DAFOs, Alguns ho veien  com una amença pel sistema educatiu. D'altres, per contra, ho veien com una oportunitat, que el fet que hi hagués una nova llei d'aquestes característiques podia millorar el paper de les famílies a les escoles. Cal dir que a darrera de cada federació hi ha una ideologia pròpia més vinculant o menys a idees polítiques, creences.... És totalment lògic que federacions més vinculades a moviments religiosos tinguin idees diferents respecte a la religió i en part a la LOMCE que altres membres partidaris d'una escola pública amb projectes educatius laics.

La meva participació en els DAFOs va ser bàsicament d'observació, donant suport a l'activitat i fent l'informe d'alguna trobada. 

Cal remarcar la importància de la dinamització, de saber interaccionar amb els participants i fer-los parlar en el moment del debat, situar-los en llocs estratègics... fent els "grups a mida", si coneixes els participants. Tots aquests aspectes, entre d'altres, ajuden a que els membres vagin participant, i generant idees. L'investigador ha de saber dissenyar aquestes interaccions, procurant la participació i evitant que la gent no manifesti el que pensa... Tot un món... interessant.

Esquema del projecte, fases del pràcticum

En aquesta entrada intentaré fer un esquema del projecte "Famílies amb Veu"  relacionant-hi les fases del meu projecte de practicum.

1. RECERCA- INVESTIGACIÓ:

• Enquesta a AMPA ( al voltant de 1300 AMPA)
• Enquesta a equips directius ( uns 1500 centres)
• Entrevistes qualitatives
• Anàlisi de xarxes de pares i mares mobilitzats
• Enquesta a famílies amb fills menors de 16 anys, unes 1500 famílies de Catalunya
• Enquestes a FAPAC

Els objectius que em plantejo assolir en aquesta etapa de la recerca són els següents:

• Conèixer com s’està fent la recerca de dades.
• Conèixer els instruments i tècniques utilitzats per fer l’estudi.
• Saber analitzar i interpretar les dades tant qualitatives com quantitatives.
• Conèixer els programes informàtics utilitzats.

I l'avaluació d'aquests anirà enfocada a conèixer el disseny de la recerca, així com les tècniques usades, i el grau d'interpretació d'aquestes dades.

2. PROCÉS PARTICIPATIU:

• Trobada  DAFO, on s'analitza i es complementa la diagnosi del sector amb les dades de la recerca.
• Grups temàtics 1 - cruïlles, on bàsicament sorgeixen les idees que es vol aconseguir de cara a les AMPA al 2025.
• Grups temàtics 2  rutes, on s'elaboren les maneres, estratègies,  propostes d'intervenció per aconseguir les idees, plantejades als grups temàtics 1, de cara al 2025
• Fòrum obert,  sessió plenària, amb taules rodones i grups de treball on es proposaran els trets de sortida del Llibre Blanc. (al voltant d'uns 800 participants)

En aquest procés participatiu hi intervindran AMPA de les diferents confederacions: FAPAC, FAPAES, CCAPAC, AEC, FAPEL, d'escoles d'educació especial, a més d'equips directius d'escoles i instituts, famílies mobilitzades, tècnics d'educació...

Cada un dels participants assistirà a tot el procés participatiu, a les 4 trobades, tot i que els temes de debat giraran en funció d'una temàtica específica.

Els objectius que em plantejo a aquesta segona fase són:

-Conèixer el procés participatiu, com a metodologia d'investigació-acció.

-Recerca d'altres processos participatius amb finalitat de millora del sistema educatiu.

-Saber d'altres serveis educatius que es basin amb metodologies participatives.

-Conèixer la tècnica de DAFO.

-Conèixer la organització de les federacions i confederacions de les AMPES

-Redactar la relatoria d’una reunió DAFO, i dels grups temàtics

-Conèixer la dinàmica pròpia de les jornades temàtiques amb grups heterogenis.

-Conèixer el paper del dinamitzador, funcions, intervencions.

-Proporcionar suport a la relatoria, logística, dinamització,… de la reunió.

-Conèixer els temes que seran el centre d’interés de les jornades.

L'avaluació anirà enfocada amb l'assoliment dels objectius plantejats, bàsicament si hi ha un bon coneixement del procés participatiu, amb futures aplicacions al món educatiu. A més de conèixer el paper del dinamitzador, relator,...de les diferents sessions. 

procés participatiu i els paradigmes fonamentals

Anem a fer teoria... del procés participatiu.

Nota important: El procés participatiu és una fase del meu projecte de pràcticum,. N'hi ha una de prèvia, inacabada, de recerca, que tot i que hi participaré, de moment tots els tècnics estan treballant en aquesta segona fase.  Seria com començar una mica, la casa per la teulada, però el fet d'incorporar-me en el projecte quan ja porta un any de camí, fa que no pugui veure les coses de manera seqüenciada. Quan comenci amb el tema recerca, ja us aniré explicant.

He hagut de recuperar els apunts de mètodes d'investigació en educació, ja que va ser una de les primeres matèries que vaig fer i no en recordava  gaire.

El procés participatiu on estic fent el pràcticum parteix, de forma teòrica, d'un paradigme sociocrític o crític. En vam estudiar, d'altres, el positivista, o racional-quantitatiu, el naturalista-qualitatiu i el de canvi emergent, que conjuga elements de diferents paradigmes.

Les característiques teòriques que inspiren aquesta investigació-acció, són:

• La teoria i la realitat mantenen una dialèctica constant, s'intenta construir teories des de la reflexió en l'acció.
• La investigació no és neutral, transforma la realitat, objectiu bàsic del projecte: "Famílies amb Veu". 
• L'individu passa de ser objecte d'anàlisi a subjecte de l'educació, de receptor a constructor actiu.
• La casualitat s'explica des d'una perspectiva prospectiva. A les sessions de debat dels participatius se'ls hi demana com veuen les AMPA al 2025.
• És un procés autoreflexiu.
• L'objectiu d'estudi sobre la pràctica social, on busca la millora social mitjançant la col.laboració i la crítica.
• Ús de temptatives successives, en espiral:  planificació, acció, observació, reflexió, revisió continuada.
• Importància de la intersubjectivitat dels investigadors, tècnics.
• Proposa canvi.
• És totalment democràtic i participatiu.
• Les tècniques utilitzades, entre d'altres: entrevistes, anàlisi de documents, debats.... (relacionada aquesta part amb la fase de recerca)
• El disseny és investigació-acció, cooperativa i participativa.
• L'investigador i l'investigat comparteixen responsabilitats, cooperen.
• És transformadora amb visió global, oberta, flexible i interactiva
• El paper de l'investigador és més innovador, que el dels paradigmes més racionals, que prova de descobrir el que busca, o bé del paper més explorador del paradigme qualitatiu que descriu el que troba, i genera coneixement segons el que va vient. En aquest cas, és doncs un perfil més crític on és important la interacció, el debat, les opinions, l'intercanvi, la pluralitat, la generació d'idees, el discurs, la dialèctica...

Aquestes intenten ser les idees on és recolza el procés participatiu de "Famílies amb Veu".

El paper del psicopedagog a la investigació-acció.

La funció del psicopedagog al projecte de Famílies Amb Veu no hi està contemplat de forma formal. D'entrada no és una institució on existeixin situacions educatives que requereixin d'un psicopedagog, com convencionalment l'hem conegut a les diferents matèries de la carrera. Tots els professionals del projecte són antropòlegs o sociòlegs, tot  i que coneixedors dels sistema educatiu, per tant si haguéssim de definir el psicopedagog en aquests àmbit,es tractaria d'un psicopedagog més social, amb una intervenció més vinculada a la societat, a la comunitat, amb finalitat més socioeducativa, en el sentit ampli i no als processos educatius formals escolars.

Al llarg del procés veurem com hi ha molts documents relacionats amb educació, sobretot, economia de l'educació, la formació de les AMPA, els Consells Escolars, la participació... per tant, prèviament, els tècnics van tenir que treballar temes relacionats amb el món educatiu, així com tot el marc legal que històricament ha anat regulant el sistema educatiu, concretament, el pes que hi tenien les famílies. Van requerir, doncs, d'una formació, encara que fos de forma autodidacta de continguts vinculats a l'escola, sobretot relacionats amb  la participació de les famílies a l'escola. 

Una de les possibles funcions que podria fer un psicopedagog en un projecte com el de famílies amb veu, podria ser el de poder assessorar a nivell teòric, dels aspectes relacionats amb el sistema educatiu. 

Dins la fase d'INVESTIGACIÓ, a l'hora de dissenyar la recerca també són vàries les funcions que podria desenvolupar un psicopedagog. A la matèria d'investigació educativa de la nostra carrera, ja es parlava de metodologies quantitatives i qualitatives . El procés de recerca requereix d'especialistes en aquestes matèries, com obtenir les dades..., com dissenyar una enquesta per fer una diagnosi acurada de la realitat de les AMPA,...com tractar  i interpretar les dades obtingudes, com fer el disseny de la investigació... en són exemples d'aquest procés, i per tant també els podria fer un psicopedagog, més especialitzat en temes de recerca educativa. No obstant, també, cal recalcar que molts recursos utilitzats en aquesta fase eren totalment desconeguts per mi, sobretot els programes informàtics com spss...

Dins del procés participatiu,  l'ACCIÓ, és on la figura del psicopedagog vertebraria sobre la dinamització de les sessions, com dissenyar les trobades,  què volem saber de la reunió, fins on volem arribar amb el debat,  amb quina dinàmica general ho hem de fer,  quina metodologia d'aula s'aplicarà... A més, hi ha la figura del relator que també podrien ser funcions d'un psicopedagog, com obtenir la informació que s'està debatent , com enregistrar entrevistes, com donar importància a les idees que són vinculants, redacció d'informes...  Tant la dinamització com la relatoria són funcions que podria desenvolupar un psicopedagog en una fase d'acció, on sorgiran idees i estratègies per dur-les a terme, amb l'objectiu final de transformació.

A més a més, hi ha una sèria d'aspectes paral.lels, on el nostre paper  podria ser clau. El fet de conèixer aquesta metodologia com a investigació, es podria aplicar en contextos educatius. D'altra banda, el fet de  conèixer o buscar dinàmiques de participació social amb finalitat didàctica, no d'investigació-acció,  per poder-les  aplicar en escoles, aules, comunitats d'aprenentatge...

Totes aquestes funcions  més o menys pròximes a la figura del psicopedagog espero poder-les viure durant el procés del pràcticum, i anar comentant quins aspectes s'ajusten o s'allunyen més a les nostres funcions.

Introducció II - Famílies Amb Veu

Famílies Amb Veu, és el projecte de la Fundació Jaume Bofill on faig les pràctiques. És una iniciativa que intenta conèixer i enfortir el moviment de pares i mares que s'organitzen en relació a l'escola per tal que el seu lideratge esdevingui puntual en la millora del sistema educatiu.

El fet de d'adquirir aquest coneixement es farà a través d'un procés de recerca, tant de dades qualitatives com quantitatives. L'enfortiment sorgirà, mitjançant un procés participatiu i la conseqüent divulgació  de les actuacions elaborades. Amb la finalitat final de redactar un llibre blanc que marqui el full de ruta de la participació de les famílies en l'entorn escolar del 2025.

Aquesta participació de les famílies que s'intenta estudiar és a nivell de gestió de centres educatius, de governança educativa, d'elecció del director...., l'estudi no està enfocat a conèixer si els pares i mares són membres actius a l'hora d'ajudar als seus fills a fer els deures. Pretén, doncs saber quins àmbits de participació real obre, o està a disposa a obrir, l'escola, des dels espais micro a nivell de centre educatiu, fins als espais macro a nivell de sistema educatiu.

Aquest projecte de recerca acció espera obtenir els següents resultats:

• Millorar l'autoimatge que tenen les famílies respecte l'impacte de la seva acció en educació.
• Augmentar el reconeixement de la veu dels pares i mares en el sistema educatiu.
• Produir un espai de diàleg i de trobada que actui com a catalitzador de les propostes que sorgeixin al llarg del procés.

L'objecte d'estudi, que al mateix temps és el subjecte de l'acció està format per:

• la participació de les famílies a l'escola
• pares i mares en el Consell Escolar
• AMPA
• Federacions d'AMPA
• Famílies en moviments transversals.

En aquest vídeo s'hi poden conèixer les principals idees del projecte. La ponent, és la directora del projecte.

A més adjunto el tríptic del projecte on s'hi poden veure totes les fases.

En aquesta entrada he intenta exposar el projectes de Famíles Amb Veu, bàsicament el que busca i a trets generals com ho busca. Tant la fase de recerca com la del procés participatiu s'emmarquen a l'assignatura de mètodes d'investigació en educació, la primera més vinculada a les dades quantitatives i la segona a les qualitatives, no obstant no s'entenen en aquest projecte com a dades desvinculades, sinó tot el contrari, el procés participatiu parteix en gran part de les dades obtingudes amb la fase d'investigació. 

Al parlar, en pròximes entrades d'aquestes dues fases intentaré contextualitzar-les de forma més teòrica.

Introducció I. Fundació Jaume Bofill

A nivell de contextualització del meu pràcticum intentaré fer alguna entrada introductòria per tal que el lector del blog es pugui fer una idea de la institució on està emmarcat el projecte, així com del projecte en si.

El lloc on estic fent les pràctiques és la Fundació Jaume Bofill. Institució que bàsicament  s'ocupa de promoure iniciatives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin transformacions que contribueixin en el millorament d'aquesta, suprimint desigualtats, modificant processos, provocant canvis a diferents insitucions....

A nivell sintètic es proposa analitzar la societat, conèixer com funciona, la seva estructura, saber quins mecanismes utilitza. A més, pensa en alternatives que la puguin millorar, i proposa canvis amb finalitat de transformar-la.

Les estratègies de la Fundació giren al voltant de quatre eixos:

A.- Contribuir a la millora de la qualitat i l'equitat del sistema educatiu.

B.- Promoure la funció educadora de les famílies

C.- Impulsar la responsabilitat educativa dels agents socials, culturals, mediàtics i econòmics dels país, i

D.- Promoure la responsabilitat inidividual en la pròpia educació.