Tot i que aquestes tècniques relacionades amb la recerca les havíem estudiat durant l'assignatura d'investigació en educació, és el moment que les has d'utilitzar que realment veus els problemes que poden sorgir. El fet, per exemple, de fer transcripcions literals, sense poder fer cap canvi, suposar cap idea.....pot generar certs errors, perquè sovint veus que la frase no s'acaba d'entendre. D'altra banda, tot i que no sigui del tot correcte és important deixar-ho com ho expressa l'entrevistat perquè no perdi l'espontaneïtat, la manera de dir les coses, el seu discurs propi.
Són, en general, tècniques senzilles i penso que tothom les pot portar a terme. No obstant, cal un cert aprenentatge per fer-ho i com gairebé en totes les coses hi ha diferents nivells de qualitat d'ús d'aquestes tècniques. En el moment de dissenyar l'entrevista, com ja he comentat, vaig tenir que reformular totes les preguntes pel fet que suposava idees , i per tant podia condicionar l'entrevistat. El principal fet de no estar formats en aquestes tècniques segurament que és fàcil caure en aquests errors, però veient el que realment s'ha de fer, ja sigui a través d'exemples, o bé d'orientacions del professional ajuda a que la comprensió, correcció sigui més ràpida. Suposo que això forma part del pràcticum, que els problemes que vagin sorgint es puguin anar solucionant de la manera més ràpida i "in situ".
La recerca en sí en el projecte que he particpat va més enllà d'utilitzar aquests recursos típics de la investigació. El que realment trobo interessant, però no hi he pogut participar, només ho he conegut a nivell teòric, llegint els informes elaborats, és com es prepara tot el disseny experimental. Quin tipus d'investigació s'utiliza? amb quin disseny? perquè se'n descarten d'altres? quines tècniques s'escullen?, com fem les mostres?, com seleccionem els representants?...., com es fa el tractament de dades? , ja siguin qualitatives o bé quantitatives. Són tot un seguit d'interrogants que a l'inici del projecte es van preguntar els investigadors i que segurament també requereix d'una experiència per poder prendre decisions. Vaig intentar conèixer tots aquests processos, ja que era un dels objectius que em plantejava a l'inici del practicum, però degut al moment que es trobava el projecte, prioritats laborals, entre d'altres..... l'he pogut conèixer amb molt poc detall. He dedicat més temps a la part d'acció, del procés participatiu, del qual en faré la darrera reflexió a la pròxima entrada.
El treball d'investigació és rigurós, amb una estadística ben elaborada, amb un munt d'informes que donen uns resultats, i a partir d'aquests es va generant el procés participatiu, per tant, són un bon punt de partida, de diagnosi..
A nivell personal, m'hauria agradat conèixer més d'aprop tot aquest conjunt de feines que implica un treball de recerca en l'àmbit de les ciències socials, però fàcilment extrapolable a l'educació. D'altra banda, el que he pogut conèixer m'ha semblat interessant i necessari per a tal de millorar molts recursos, o bé innovar a nivell educatiu.
D'altra banda, com a "psicopedagogs" tampoc tenim una formació molt sòlida a nivell teòric en aquesta parcel.la de coneixement. Tot i que la veig molt necessària, ja que en el moment actual que estem vivint hi ha una generació de dades ("big date") cada vegada més incrementada. Saber-les analitzar, tractar i treure'n conclusions serà bàsic per a generar polítiques educatives i millores a l'educació. Penso que és una disciplina que hauria d'estar més presents als plans d'estudis de mestres, pedagogs, psicopedagogs, ja que és la base de la innovació, del canvi. Són eines poden ajudar molt a transformar el sistema educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada