D'altres tasques i reflexions

A més de la figura del dinamitzador he dedicat part de les meves hores del practicum a tasques de relator, elaboració d'informes. Vaig comentar en entrades anteriors, la importància de quin és l'objectiu que es persegueix, de què volem informar? Una vegada tenim clar quin és l'objectiu, cal després aplicar bé les tècniques per prendre les notes i elaborar informes correctaments. Aquesta feina tot i que la vaig portar a terme i no em van fer cap correcció no és gens fàcil, si has de fer un informe que expliqui el que han dit un grup de 15 persones durant 3 hores, és difícil captar totes les idees i raonaments que proposen. D'altra banda, veig que és una activitat que amb pràctica la pots desenvolupar correctament. El primer informe el vaig fer amb unes 4 hores. Els  professionals en van tardar  entre 2 i 3. Són tècniques que es poden anar aprenent. No obstant, cal dir que aquest tipus d'activitats estan lluny de la psicopedagogia, tot i que bàsiques en les metodologies qualitatives.

L'establiment de les dinàmiques, la  redacció de protocols, pautes d'actuació...són també tècniques que han anat sorgint i documents que es van elaborant durant el projecte.  Això també podria anar a lligat a tasques administratives, que també són activitats pròpies, i no pas poques, en aquests projectes on hi ha implicada molta gent. Tots els contactes amb els participants, amb les AMPA, escoles... es fa via mail, enviant cartes, fent trucades...a més d'elaboració de pressupostos, contabilitat....no seria propi d'un psicopedagog fer aquest tipus de funcions però en projectes on només hi ha quatre professionals, tota aquesta feina administrativa l'acaben fent ells mateixos.  És important que tot  i que ocupar feines amb una professió determinada, sovint hi ha moltes altres feines paral.leles que no són pròpies de la teva formació però que s' han d'acabar tirant endavant. Recordo a l'assignatura d'orientació laboral que es feia molta referència també a la versatilitat del professional. En aquest cas en són exemples.

Aquests darrers dies estic fent dues tasques paral.leles que no les comentaré en el bloc ja que encara no tinc prous temes a tractar. La primera fa referència més dins l'àmbit de comunicació. Es tracta de fer recerca en web de bones pràctiques d'AMPA que hagin fet a Catalunya. Amb el que es troba fem  una fitxa tècnica on s'explica l'experiència, amb qui l'han fet, amb quina finalitat, perquè l'han fet? ..... S'envia aquesta fitxa al president de l'AMPA i se li comenta si vol participar en el projecte de Families Amb Veu i si autoritza penjar la fitxa tècnica feta al web del projecte.

La segona activitat que estic fent, és llegir tot un conjunt d'entrevistes fetes a directors d'escoles i centrant-me més amb les comunitats d'aprenentatge o amb projectes educatius semblants. És més un primer contacte amb aquestes tipologies d'escoles amb una dinàmica social pròpia.

Fins molt aviat
Albert

Reflexió de l'acció, del procés participatiu.

Si ens posem en el paper d'un investigador en educació, o en aquest cas vinculat al procés participatiu són vàries les particularitats que s'ha de tenir en compte perquè el projecte avanci. El paper del dinamitzador és bàsic, en aquest cas, no són, psicopedagogs, sinó que són antropòlegs o sociòlegs, no obstant,  penso que una persona amb la nostra formació acadèmica,  pot arribar a desenvolupar aquestes tasques.

En entrades anteriors ja comentava que portar a terme una dinamització del procés participatiu, podria ser com fer una classe. El procés participatiu també és considerat  un principi metodològic didàctic. Es tracta d'ajudar extreure les idees que tenen els participants, i potenciar la interacció entre ells perquè sorgeixin idees noves, més evolucionades, més treballades.... Per tant, es  podria dir que és un espai laboral on el psicopegadog, enfocat en temes de recerca educativa, o bé d'investigacions més de caire social hi podria exercir la seva professió. Cal dir, que per fer de dinamitzador, no n'hi ha prou en portar l'activitat de tres hores de participació social i prou, és important tot el treball previ. En són exemples, ser un expert en el tema que s'intenta debatre, ja sigui educatiu, en aquest cas, com polític, econòmic.... ha de ser un tècnic en aquests aspectes, ja que els participants, poden ser gent amb estudis, interessos, motivacions, coneixements al respecte. A més a més, segurament són voluntaris en aquest procés i per tant els interessa de veritat, i poden arribar a comprometre el dinamitzador, amb preguntes d'alt nivell, reflexions etc.... D'altra banda, a part d'aquest coneixement científic necessari, cal també haver treballat prèviament les dinàmiques, saber què es vol aconseguir en cada moment, amb les diferents intervencions? en quins moments cal intervenir?  ja sigui per derivar el debat o bé perquè hi ha bloqueigs ..., cal també ser precisos amb els temps, controlar les explicacions, les intervencions...., fer intervenir a tots els sectors o els diferents participants per igual, evitant que hi ha hagin monopolitzacions ... són tot d'aspectes que ja vaig comentar en el seu moment, en entrades anteriors.

El paper del psicopedagog, també  hi podria molt bé figurar com  a assessor extern del procés. La informació pedagògica que pot proporcionar a nivell legal, científica, podria ajudar en la formació dels dinamitzadors abans d'iniciar el procés participatiu. D'altra banda, com a coneixedor del sistema educatiu, també podria puntualitzar quins "punts" caldria inicidir durant el debat, quins són els que caldria reforçar, modificar... Es podria convertir en un expert amb al temàtica que toca treballar i fer d'assessor, no tant acadèmic com el coneixem, sinó més en aquesta vessant de teòric en temes pedagògics.

Haig d'agrair haver conegut, tant d'aprop,  aquestes dinàmiques. En sabia de la seva existència,  però no hi havia participat mai. De fora,  sembla una cosa fàcil però realment, no ho és tant. Com a observador, he pogut observar diferents dinamitzadors, i la qualitat del debat i dels resultats varia entre ells. Suposo que  per tot el seguit de funcions que ha de realitzar el dinamitzador, , però també de la capacitat que tingui d'empatitzar amb els diferents participants, així com l'experiència en haver participat anteriorment en projectes similars... Per tant, podria afirmar que la qualitat dels resultats d'aquests debat és directament proporcional a la qualitat professional del dinamitzador. És només una apreciació personal i no científica, però fruit de la meva observació durant aquests dies. 

El fet de conèixer aquestes metodologies pot ajudar la meva pràctica com a docent, ja sigui en la intervenció directa en els alumnes o també en procés més de coordinació de mestres, elaboració de documents, en serien exemples la creació del ideari del centre, o la modificació del existent, intentar buscar nous trets identitaris de l'escola, a l'hora de renovar el projecte educatiu del centre -PEC. Serien pràctiques que es podrien suportar amb un procés participatius de mestres.

Autoavaluació-reflexió a la recerca

Tot i que aquestes tècniques relacionades amb la recerca  les havíem estudiat durant l'assignatura d'investigació en educació, és el moment que les has d'utilitzar que realment veus els problemes que poden sorgir. El fet, per exemple, de fer transcripcions literals, sense poder fer cap canvi, suposar cap idea.....pot generar certs errors, perquè sovint veus que la frase no s'acaba d'entendre. D'altra banda, tot i que no sigui del tot correcte és important deixar-ho com ho expressa l'entrevistat perquè no perdi l'espontaneïtat, la manera de dir les coses, el seu discurs propi.

Són, en general,  tècniques senzilles i  penso que tothom les pot portar a terme. No obstant, cal un cert aprenentatge per fer-ho  i  com gairebé en totes les coses  hi ha diferents nivells de qualitat d'ús d'aquestes tècniques.  En el moment de dissenyar l'entrevista, com ja he comentat, vaig tenir que reformular totes les preguntes pel fet que suposava idees , i per tant podia condicionar l'entrevistat. El principal fet de no estar formats en aquestes tècniques segurament que és fàcil caure en aquests errors, però veient el que realment s'ha de fer, ja sigui a través d'exemples, o bé d'orientacions del professional ajuda a que la comprensió, correcció sigui més ràpida. Suposo que això forma part del pràcticum, que els problemes que vagin sorgint es puguin anar solucionant de la manera més ràpida i "in situ".

La recerca en sí en el projecte que he particpat va més enllà d'utilitzar aquests recursos típics de la investigació. El que realment trobo interessant, però no hi he pogut participar, només ho he conegut a nivell teòric, llegint els informes elaborats, és com es prepara tot el disseny experimental. Quin tipus d'investigació s'utiliza? amb quin disseny? perquè se'n descarten d'altres? quines tècniques s'escullen?, com fem les mostres?, com seleccionem els representants?...., com es fa el tractament de dades? , ja siguin qualitatives o bé quantitatives. Són tot un seguit d'interrogants que a l'inici del projecte es van preguntar els investigadors i que segurament  també requereix d'una experiència per poder prendre  decisions. Vaig intentar conèixer tots aquests processos, ja que era un dels objectius que em plantejava a l'inici del practicum, però degut al moment que es trobava el  projecte,  prioritats laborals, entre d'altres..... l'he pogut conèixer amb molt  poc detall. He dedicat  més temps a la part d'acció, del procés participatiu, del qual en faré la darrera reflexió a la pròxima entrada.

El treball d'investigació és rigurós, amb una estadística ben elaborada, amb un munt d'informes que donen uns resultats, i a partir d'aquests es va generant el procés participatiu, per tant, són un bon punt de partida, de diagnosi.. 

A nivell personal, m'hauria agradat conèixer més d'aprop tot aquest conjunt de feines que implica un treball de recerca en l'àmbit de les ciències socials, però fàcilment extrapolable a l'educació. D'altra banda, el que he pogut conèixer m'ha semblat interessant i  necessari per a tal de millorar molts recursos, o bé innovar a nivell educatiu. 

D'altra banda, com a "psicopedagogs" tampoc tenim una formació molt sòlida a nivell teòric en aquesta parcel.la de coneixement. Tot i que la veig molt necessària, ja que en el moment actual  que estem vivint hi ha una generació de dades ("big date") cada vegada més incrementada. Saber-les analitzar, tractar i treure'n conclusions serà bàsic  per a generar polítiques educatives i millores a l'educació. Penso que és una disciplina que hauria d'estar més presents als plans d'estudis de mestres, pedagogs, psicopedagogs, ja que és la base de la innovació, del canvi. Són eines poden ajudar molt a transformar el sistema educatiu.

Transcripcions

Al moment de fer entrevistes i per tant obtenir informació, són diverses les tècniques per  enregistrar-la.

Cal tenir present que l'enregistrament ha de ser una reproducció del que ha passat durant l'entrevista, sense resumir-la ni interpretar-la. Són diferents els mètodes;

• Es podria fer prenent notes: apuntar frases clau, llistes d'aspectes importants o bé frases textuals "entre cometes", i també cal tenir present un sistema d'abreviatures o de taquigrafia informal per facilitar la presa de notes. En el projecte de famílies amb veu, ha sigut important aquesta tècnica, que tot i que no era a través d'una entrevista si que ha sigut el mètode per enregistrar la informació durant els DAFO i la fase de cruïlles del procés participatiu, comentats en entrades prèvies. Amb les notes preses es feien els informes definitius, també comentat en el bloc.

• Un segon mètode podrien ser els enregistraments amb gravadora per recollir amb més fidelitat tota l'entrevista.  La informació que es pot adquirir és major que només prenent notes i memoritzant. D'altra banda, cal dir que si l'entrevistat veu la presència de la gravadora, pot implicar que no se senti del tot cómode i la informació podria estar una mica distorsionada. Si accepta a ser gravat, cal també dissimular tant com sigui possible la presència de la gravadora. A la fase del procés participatiu, durant les cruïlles es van dissenyar dues preguntes per anar entrevistant als diferents participants i poder enregistrar el que ens deien. Aquestes petites entrevistes juntament amb una foto de l'entrevistat, serien penjades al lloc web de Famílies Amb Veu.

• La transcripció permet  transcriure tota l'entrevista enregistrada, important per una futura anàlisi de la informació.

Us presento un seguit de transcripcions d'aquestes petites entrevistes que es van fer als participants. Algunes de les entrevistes les vaig fer jo. Després amb la gravadora, i gràcies al conegut "pedal", programa informàtic que permet parar mentre estàs transcrivint, amb les mateixes tecles del teclat de l'ordinador. es pot anar transcrivint les entrevistes. El programa és el "soundscriber".

Copio textualment dos fragments de la petita entrevista, com a mostra de les transcripcions.

Per a què creus que serveix una federació? Has tingut alguna experiència amb federacions similars? Explica-la

"Jo treballo a la FAPAC que és la federació de pares i mares d’alumnes de Catalunya i realment 
crec que és una tasca molt important perquè dóna, aplega, moltíssimes AMPA de Catalunya. 
Els hi dóna veu, a més a més els hi dóna suport i més a més els hi proveeix una xarxa de 
comunicació entre elles. Essencialment seria això."

Què creus que estàs pagant de més a la teva escola? Què creus que tindria que hauria d’estar pagant l’administració?
Jo crec que com qualsevol servei públic es complicat dir què pagues de més o si pagues prou, i
a més a més, actualment el repartiment dels recursos públics que tenim, com estan…, no? , es 
molt complicat això.
Per mi personalment es un servei que rebo correctament i que pago el que toca. Sí que es
veritat, i es que…, en el meu cas et parlo de l’escola concertada, i entenc que en alguns
punts, segurament en la gestió de l’escola, “ella” troba mancances, no tant jo segurament 
com a família que rep el servei, i entenc que també l’escola pública es una altra realitat 
absolutament diferent. Complicat. Crec que es això, amb els recursos que tenim, com pots 
arribar a donar educació a tothom.

Al moment de transcriure és important respectar al màxim els comentaris, expressions, idees, paraules que diuen els entrevistats. No s'ha d'interpretar, suposar informació.... Sovint hi ha alguna paraula que no s'entén, barbarismes.... És important transcriure-ho tot. D'altra banda, també és important pensar quin ha de ser l'objectiu d'aquesta transcripció. És diferent pensar en transcripcions destinades a fer anàlisi del discurs, obtenir informació rellevant.... o bé, només plantejar unes idees, opinions per després poder penjar a la web, més vinculats a comunicació, publicitats.... 

Entrevista II

Adjunto el document amb l'entrevista inclosa. Aquesta només consistiria en 7 preguntes, les   subpreguntes serien "apostilles" perquè són les informacions necessàries que es requereixen.

L’objectiu de les entrevistes als mestres podria anar encaminat a conèixer com els docents veuen la participació de les famílies a les seves escoles, i quina relació pot tenir amb l’èxit educatiu.

A nivell d’hipotesi podria ser “si els mestres creuen que el model actual de participació dels pares a l’escola és adequat perquè hi hagi èxit educatiu”.

Es podria passar l’entrevista a tres docents diferents: un que treballi a una comunitat d’aprenentatge, un docent  de l’escola pública ordinària i un tercer de l’escola concertada-privada, i veure quin és el punt de vista dels diferents mestres respecte a la participació dels pares i les mares en relació amb l’èxit educatiu.

ENTREVISTA A MESTRES

0.- Quin és el model pedagògic de la teva escola?   

• Com es podria definir una comunitat d’aprenentatge i quines serien les principals diferències amb l’escola tradicional?
•  Les comunitats d’aprenentatge es poden aplicar a qualsevol entorn, context…?

·         La veu d’un mestre és igual d’important que la veu d’un pare o mare?
·         Tot docent s’hi pot adaptar en facilitats?
·         Cal formació específica per treballar-hi?

1.- Has fet alguna formació específica per poder treballar en aquest model pedagògic?

·         Formació, trajectòria del docent
·         Cal unes habilitats especifiques? Ex. Per treballar a les Comunitats d’aprenentatge.
·         Aprendre a treballar conjuntament amb pares?

2.- Què entens  per a participació dels pares i mares a les escoles?

3.- Com participa la família a la teva escola?

·         Decisions curriculars; intervenen en les programacions d’aula? A les avaluacions?
·         Intervenen a les aules? Des del punt de vista pedagògic?
·         Intervenen en els aspectes relacionats amb la gestió del centre? Aprovació del PEC, economia del centre?
·         A nivell més lúdic, jornades culturals, de sensibiltizació?
·         Amb les AMPA?
·         Hi ha d’haver límits de participació? Poden intervenir a per tot?

4.- Participen per igual tots els pares? Com s’impliquen?

·         S’adapta ràpid la família d’un nou alumne?

5.- És necessària la participació per a l’èxit educatiu?

6.- Creus que el model de  participació ha de canviar perquè incrementi aquest èxit?

·         Com hauria de ser?
·         Com creus que ha de ser la participació dels pares i mares d’aquí 10 anys?
·         Quines coses s’estan fent bé i per tant no estan funcionant?
·         Quines hauríem d’eliminar o modificar?

Les entrevistes.

A les metodologies qualitatives una de les tècniques que més s'utilitza són les entrevistes. En el projecte de famílies amb veu han sigut un instrument bàsic al moment de fer la recerca. 

A l'inici del projecte es va dissenyar una entrevista per a directors d'escola per conèixer com és la participació de les famílies en els seus contextos escolars. La realitat ha sigut molt  diversa, des d'escoles ideades per a projectes socials importants com les comunintats d'aprenentatge, fins a d'altres de més caire tradicional o conservador, lligades a moviments religiosos o no. 

En aquestes entrevistes es va poder veure com era la realitat de la participació de les famílies, si els pares només participen des de cases o bé, si la participació familiar és un punt clau en el model d'escola. Si els pares i mares entren a les aules per fer de suport pedagògic, per exemple en la lectura, acolliment familiar.... També si hi ha participació només en les jornades festives o va més enllà, per exemple en col.laborar en la infraestructura de l'escola. D'altra banda, també es va poder veure com s'organitzen aquestes, en comissions de pares, o bé amb comissions mixtes (famílies-docents) o bé no hi ha comissions. Si tota la participació es genera des de l'AMPA o bé si l'AMPA és només una altra manera de participar, si els docents els hi agrada aquesta paticipació, si en general es creu que com més participació, més èxit educatiu...

Realment ha sigut una bona eina per diagnosticar, conèixer quina és la real participació dels pares i mares a les diferents escoles on s'ha passat l'entrevista. 

Paral.lelament, com a practicant em van demanar si podia dissenyar una entrevista més enfocada als docents, conèixer la veu dels docents, no com a membres d'equip directiu sinó com a mestre/a de l'aula ordinària. Com ells veuen aquesta participació, quina importància li donen, com es pot millorar....

Jo en un primer moment, vaig llegir totes les entrevistes que s'havien fet als directors, unes 10, de 10 pàgines transcrites cada una, aproximadament de 45 a 60 minuts d'entrevista, i a partir d'aquesta lectura vaig preparar 14 preguntes.  No hem d'oblidar, que potser la nostra formació a nivell d'investigador  és una mica justa, i em van dir que les preguntes no eren gaire bones. Els principals comentaris van ser:

-Calia  plantejar una hipòtesi, un objectiu clar, per exemple "Si el model pedagògic vinculat a la participació dels pares és bàsic per a l'èxit escolar" . Val a dir, que és fonamental. Al segon intent d'entrevista va ser més senzill anar traient les preguntes. 

-No pressuposar informació abans de fer la pregunta, ja que això pot condicionar a l'entrevistat, per exemple la meva pregunta incial relacionada amb les comunitats d'aprenentatge seria: "Quins objectius vol aconseguir les escoles-comunitats d'aprenentatge i no fa l'escola tradicional?  El que em van fer veure era que jo pressuposava que l'escola tradicional deixava de fer coses, i això podia condicionar la resposta de l'entrevistat. 

-La tipologia de preguntes també era un altre aspecte  a modificar. Si el que realment l'objectiu éra  conèixer la participació familiar vinculat a l'èxit educatiu, calia fer preguntes obertes, i deixar que l'entrevistat expliqui,, sense condicions, en termes generals el funcionament de la seva escola. D'altra banda, com a entrevistador, calia tenir preparades subpreguntes o més tècnicament conegut com "apostillar"  dins de cada pregunta genèrica, perquè si algun aspecte que nosaltres volíem que sortís,  i el mestre no explica se li demanés, amb la finalitat d'aclarir millor les explicacions, i per tant, obtenir informació més rellevant. 

A la següent entrada penjaré l'entrevista que finalment vaig passar i estic pendent que se'm validi o bé comenti..

Cruïlles III- L'informe

L'objectiu de la relatoria durant la realització dels tallers és recollir la informació que permetrà confeccionar un document de resultats que, per una banda, sintetitzi les propostes d'escenaris desitjats que han formulat els participants dels grups, en relació al seu tema de debat i per altra banda, presenti el grau de consens/dissens dels participants al voltant de les diferents propostes d'escenaris i els ranonaments d'aquestes idees.

La importància del document també, és perquè els participants tinguin un retorn del que han fet, de forma que de manera escrita puguin veure tot el que s'ha parlat en el debat. Una vegada l'han llegit poden fer un retorn o dir que la idea que van proposar no va  quedar prou explícita, tot i que no sol ser freqüent.

A nivell metodològic el relator,:

-pren les notes

-passa llista dels participant al anar arribant, així també els coneix, en fa l'enganxina perquè tothom pugui veure els noms dels participants.

-realitza d'un croquis de la sala, per situar-hi  els diferents participants, amb el nom i lloc que representen. A l'hora de prendre les notes és més senzill si saps on estan situats i ja tens el nom escrit.

- en aquest cas substitueix la gravadora, ha de prendre nota de tot el que passa.

-en el moment de prendre nota no ha d'analitzar, ni filtrar informació... és només anar anotant totes les aportacions. En el moment de fer l'informe si que que caldrà aquest treball d'anàlisi.

-cal ser sintètic, anotar  idea perquè posteriorment  es pugui desenvolupar el tema.

-al moment que molta gent parla a l'hora és difícil poder-ho anotar tot, cal anotar el motiu, i quan el dinamitzador recondueix la situació, tornar apuntar les diferents intervencions

-cal situar-se també a un lloc estratègic, no al centre de la sala, ja que si veuen que tot s'anota, també pot disminuir la quantitat d'intervencions.

-cal actuar com a "xafarder" i no només seguir les intervencions pautades, cal també escoltar comentaris de la temàtica que es treballen en petit grup però potser no surten al debat.

-sovint també sorgeixen temes que no estan lligat amb la temàtica però si són importants pel procés participatiu en general, cal tenir-los present també.

-cal recollir imatges de la sessió.

Durant el procés participatiu vaig participar com a relator en dues ocasions. Les funcions encarregades eren les comentades anteriorment. És realment una activitat de concetració i no només pensar amb les idees principals, sinó anar comentant petits debats paral.lels, intervencions relacionades amb la temàtica però que no era ben bé el que es demana... no et pots distreure ni 5 minuts....

Tot i estar acostumat a agafar apunts és diferent, perquè a vegades no s'entén la idea o el raonament que hi ha darrera, i anotes el que pots, però després al parlar amb el dinamitzador es filtra aquesta informació i es tria el que realment és rellevant o no per l'informe.

Al acabar la sessió es redacten les notes que has pres, sense pensar en un informe, després s'elabora l'informe, amb les directrius marcades, o sigui, amb una plantilla pre establerta, perquè tots els informes tinguin el mateix format. Els dinamitzadors el validen.

Tot i que sembla una feina fàcil, són 3-4 hores per escriure de forma ordenada, sistematitzada, entenedora... les idees sorgides en format informe.

Com que el mateix tema de treball es va fer dues vegades, amb dinamitzadors i relators diferents Es van ajuntar els dos informes i se'n va fer un de definitiu per fer el retorn a tots els participants i es va  penjar al web. 

Aquí podeu veure l'informe defintiu. relacionat amb el tema de l'economia de l'educació. 

També enllaço el segon informe que  vaig fer com a  relatori, relacionat amb les xarxes de famílies en educació. 

Si voleu llegir els altres informes relacionats amb les cruïlles dins del procés participatiu, cliqueu aquí. 

Continuem...............