Si ens posem en el paper d'un investigador en educació, o en aquest cas vinculat al procés participatiu són vàries les particularitats que s'ha de tenir en compte perquè el projecte avanci. El paper del dinamitzador és bàsic, en aquest cas, no són, psicopedagogs, sinó que són antropòlegs o sociòlegs, no obstant, penso que una persona amb la nostra formació acadèmica, pot arribar a desenvolupar aquestes tasques.
En entrades anteriors ja comentava que portar a terme una dinamització del procés participatiu, podria ser com fer una classe. El procés participatiu també és considerat un principi metodològic didàctic. Es tracta d'ajudar extreure les idees que tenen els participants, i potenciar la interacció entre ells perquè sorgeixin idees noves, més evolucionades, més treballades.... Per tant, es podria dir que és un espai laboral on el psicopegadog, enfocat en temes de recerca educativa, o bé d'investigacions més de caire social hi podria exercir la seva professió. Cal dir, que per fer de dinamitzador, no n'hi ha prou en portar l'activitat de tres hores de participació social i prou, és important tot el treball previ. En són exemples, ser un expert en el tema que s'intenta debatre, ja sigui educatiu, en aquest cas, com polític, econòmic.... ha de ser un tècnic en aquests aspectes, ja que els participants, poden ser gent amb estudis, interessos, motivacions, coneixements al respecte. A més a més, segurament són voluntaris en aquest procés i per tant els interessa de veritat, i poden arribar a comprometre el dinamitzador, amb preguntes d'alt nivell, reflexions etc.... D'altra banda, a part d'aquest coneixement científic necessari, cal també haver treballat prèviament les dinàmiques, saber què es vol aconseguir en cada moment, amb les diferents intervencions? en quins moments cal intervenir? ja sigui per derivar el debat o bé perquè hi ha bloqueigs ..., cal també ser precisos amb els temps, controlar les explicacions, les intervencions...., fer intervenir a tots els sectors o els diferents participants per igual, evitant que hi ha hagin monopolitzacions ... són tot d'aspectes que ja vaig comentar en el seu moment, en entrades anteriors.
En entrades anteriors ja comentava que portar a terme una dinamització del procés participatiu, podria ser com fer una classe. El procés participatiu també és considerat un principi metodològic didàctic. Es tracta d'ajudar extreure les idees que tenen els participants, i potenciar la interacció entre ells perquè sorgeixin idees noves, més evolucionades, més treballades.... Per tant, es podria dir que és un espai laboral on el psicopegadog, enfocat en temes de recerca educativa, o bé d'investigacions més de caire social hi podria exercir la seva professió. Cal dir, que per fer de dinamitzador, no n'hi ha prou en portar l'activitat de tres hores de participació social i prou, és important tot el treball previ. En són exemples, ser un expert en el tema que s'intenta debatre, ja sigui educatiu, en aquest cas, com polític, econòmic.... ha de ser un tècnic en aquests aspectes, ja que els participants, poden ser gent amb estudis, interessos, motivacions, coneixements al respecte. A més a més, segurament són voluntaris en aquest procés i per tant els interessa de veritat, i poden arribar a comprometre el dinamitzador, amb preguntes d'alt nivell, reflexions etc.... D'altra banda, a part d'aquest coneixement científic necessari, cal també haver treballat prèviament les dinàmiques, saber què es vol aconseguir en cada moment, amb les diferents intervencions? en quins moments cal intervenir? ja sigui per derivar el debat o bé perquè hi ha bloqueigs ..., cal també ser precisos amb els temps, controlar les explicacions, les intervencions...., fer intervenir a tots els sectors o els diferents participants per igual, evitant que hi ha hagin monopolitzacions ... són tot d'aspectes que ja vaig comentar en el seu moment, en entrades anteriors.
El paper del psicopedagog, també hi podria molt bé figurar com a assessor extern del procés. La informació pedagògica que pot proporcionar a nivell legal, científica, podria ajudar en la formació dels dinamitzadors abans d'iniciar el procés participatiu. D'altra banda, com a coneixedor del sistema educatiu, també podria puntualitzar quins "punts" caldria inicidir durant el debat, quins són els que caldria reforçar, modificar... Es podria convertir en un expert amb al temàtica que toca treballar i fer d'assessor, no tant acadèmic com el coneixem, sinó més en aquesta vessant de teòric en temes pedagògics.
Haig d'agrair haver conegut, tant d'aprop, aquestes dinàmiques. En sabia de la seva existència, però no hi havia participat mai. De fora, sembla una cosa fàcil però realment, no ho és tant. Com a observador, he pogut observar diferents dinamitzadors, i la qualitat del debat i dels resultats varia entre ells. Suposo que per tot el seguit de funcions que ha de realitzar el dinamitzador, , però també de la capacitat que tingui d'empatitzar amb els diferents participants, així com l'experiència en haver participat anteriorment en projectes similars... Per tant, podria afirmar que la qualitat dels resultats d'aquests debat és directament proporcional a la qualitat professional del dinamitzador. És només una apreciació personal i no científica, però fruit de la meva observació durant aquests dies.
El fet de conèixer aquestes metodologies pot ajudar la meva pràctica com a docent, ja sigui en la intervenció directa en els alumnes o també en procés més de coordinació de mestres, elaboració de documents, en serien exemples la creació del ideari del centre, o la modificació del existent, intentar buscar nous trets identitaris de l'escola, a l'hora de renovar el projecte educatiu del centre -PEC. Serien pràctiques que es podrien suportar amb un procés participatius de mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada