Cruïlles III- L'informe

L'objectiu de la relatoria durant la realització dels tallers és recollir la informació que permetrà confeccionar un document de resultats que, per una banda, sintetitzi les propostes d'escenaris desitjats que han formulat els participants dels grups, en relació al seu tema de debat i per altra banda, presenti el grau de consens/dissens dels participants al voltant de les diferents propostes d'escenaris i els ranonaments d'aquestes idees.

La importància del document també, és perquè els participants tinguin un retorn del que han fet, de forma que de manera escrita puguin veure tot el que s'ha parlat en el debat. Una vegada l'han llegit poden fer un retorn o dir que la idea que van proposar no va  quedar prou explícita, tot i que no sol ser freqüent.

A nivell metodològic el relator,:

-pren les notes

-passa llista dels participant al anar arribant, així també els coneix, en fa l'enganxina perquè tothom pugui veure els noms dels participants.

-realitza d'un croquis de la sala, per situar-hi  els diferents participants, amb el nom i lloc que representen. A l'hora de prendre les notes és més senzill si saps on estan situats i ja tens el nom escrit.

- en aquest cas substitueix la gravadora, ha de prendre nota de tot el que passa.

-en el moment de prendre nota no ha d'analitzar, ni filtrar informació... és només anar anotant totes les aportacions. En el moment de fer l'informe si que que caldrà aquest treball d'anàlisi.

-cal ser sintètic, anotar  idea perquè posteriorment  es pugui desenvolupar el tema.

-al moment que molta gent parla a l'hora és difícil poder-ho anotar tot, cal anotar el motiu, i quan el dinamitzador recondueix la situació, tornar apuntar les diferents intervencions

-cal situar-se també a un lloc estratègic, no al centre de la sala, ja que si veuen que tot s'anota, també pot disminuir la quantitat d'intervencions.

-cal actuar com a "xafarder" i no només seguir les intervencions pautades, cal també escoltar comentaris de la temàtica que es treballen en petit grup però potser no surten al debat.

-sovint també sorgeixen temes que no estan lligat amb la temàtica però si són importants pel procés participatiu en general, cal tenir-los present també.

-cal recollir imatges de la sessió.

Durant el procés participatiu vaig participar com a relator en dues ocasions. Les funcions encarregades eren les comentades anteriorment. És realment una activitat de concetració i no només pensar amb les idees principals, sinó anar comentant petits debats paral.lels, intervencions relacionades amb la temàtica però que no era ben bé el que es demana... no et pots distreure ni 5 minuts....

Tot i estar acostumat a agafar apunts és diferent, perquè a vegades no s'entén la idea o el raonament que hi ha darrera, i anotes el que pots, però després al parlar amb el dinamitzador es filtra aquesta informació i es tria el que realment és rellevant o no per l'informe.

Al acabar la sessió es redacten les notes que has pres, sense pensar en un informe, després s'elabora l'informe, amb les directrius marcades, o sigui, amb una plantilla pre establerta, perquè tots els informes tinguin el mateix format. Els dinamitzadors el validen.

Tot i que sembla una feina fàcil, són 3-4 hores per escriure de forma ordenada, sistematitzada, entenedora... les idees sorgides en format informe.

Com que el mateix tema de treball es va fer dues vegades, amb dinamitzadors i relators diferents Es van ajuntar els dos informes i se'n va fer un de definitiu per fer el retorn a tots els participants i es va  penjar al web. 

Aquí podeu veure l'informe defintiu. relacionat amb el tema de l'economia de l'educació. 

També enllaço el segon informe que  vaig fer com a  relatori, relacionat amb les xarxes de famílies en educació. 

Si voleu llegir els altres informes relacionats amb les cruïlles dins del procés participatiu, cliqueu aquí. 

Continuem...............

Cruïlles II

En aquesta segona part de l'entrada "cruïlles" intentaré explicar com és la sessió, dinàmiques utilitzades i paper dels professionals.

D'entrada les dinàmiques utilitzades en aquestes sessions són vàries:

-Explicació del tema de la cruïlla, prèviament els participants han escollit a quina temàtica participen. Aquesta activitat la porta a terme el dinamitzador. És important el coneixement científic d'aquest tema, ja que els participants poden ser presidents d'AMPA, equips directius d'escola... gent formada a nivell de coneixements sobre el món de l'educació. En aquestes jornades es va decidir fer una presentació en power point i la durada va ser d'uns 20 min.

-Treball en petit grup. Tot i que els participants s'ajunten amb qui volen, el dinamitzador intenta fer grups mixtes, heterogenis que siguin de confederacions diferents, barrejats, amb projectes educatius diversos, de diferents escoles... La idea és plantejar unes preguntes sobre la temàtica i "fer volar coloms però amb els veus a terra" Cal plantejar un futur possible, amb realisme i optimisme. El marge de temps va ser d'uns 45-60 minuts.

Es van treballar tres preguntes, cada una d'elles  la treballen en post-its de diferent color, per així poder fer la "`posada en comú". El subgrup treball aquestes qüestions pensant en l'horitzo 2025, abans de proposar la idea caldrà generar debat amb els companys i posar-se més o menys d'acord en què proposar al grup gran.

-Cada portaveu de grup explica les seves idees, i s'enganxen els post-its en el papaerògraf. El dinamitzador va ajuntant idees similars o generant debat entre els membres si creu que no han sortit tots els arguments.

-Finalment hi ha un debat obert on es planteja el grau d'acord i desacord de les propostes que s'han anat plantejant. Els diferents membres enganxen gomets a les idees que més d'acord veuen.

A nivell de reflexió és important la tasca que fa el dinamitzador. Com a psicopedagog amb funció més de caire investigador, són moltes les característiques que hem d'aprendre. Sovint podríem pensar que fer una dinàmica d'aquesta tipologia seria com fer una classe, i moltes vegades ho podria ser, ja que com a docents fem debats, intentem que els alumnes reflexionin sobre un tema, que generin opinions, que s'arribi a una conclusió, que "creixin".... 

Si ens posem a la pell del psicopedagog-dinamitzador en aquesta tipologia d'activitats és important i bàsic a primera instància, com ja he dit anteriorment, dominar el tema, a nivell científic, quins són els recents canvis que hi ha hagut per exemple, amb l'economia d'educació si és el tema que ens toca dinamitzar, quines dificultats troben els pares respecte això, tendències del departament d'educació al respecte.... d'altra banda, és bàsic, evitar entrar en el conflicte-debat amb els participants, cal posar-nos en el lloc de dinamitzador en tot moment, evitant expressar la nostra opinió, amb la finalitat de no condicionar els participants. A nivell escolar o acadèmic, aquest punt no seria així, ja que com a docents hem d'intentar modificar actituds, ser un model, educar, "condicionar una mica" als nostres alumnes...., tot i que potser no és políticament correcta dir-ho....

A més, a de saber 'intervenir per a generar idees, motivar quan hi ha bloqueig, proposant temes, exemples. 

És important l'estructura del grup, que hi hagi gent que "tiri" que guiï i al mateix temps gent amb idees contraposades, ex. escola pública-privada, en temes relacionats amb l'economia de l'educació. Estratègicament cal que es "predissenyin" els subgrups si es coneixen els participants, per fer més ric el debat.

És important el recolzament a les persones que estant parlant, posar-nos al costat quan poden presentar dificultat, donant suport. Sovint hi ha idees bones, però no se saben justificar i per tant altres membres del grup no les entenen o tenen dificultats. En aquest moment cal intervenir i arribar al fons de la qüestió, deixar temps perquè la gent manifesti el que vol dir, i tothom en pugui tenir una opinió al respecte.

Al moment "gomet" o proposar acords i desacords, com que és un debat obert, s'ha d'estar alerta ja que segurament suggerirant noves idees, que en el treball en petit grup no havien sortit. És important que les idees quedin ben posicionades, que quedin al acord o bé en el desacord. A partir d'aquestes idees, en faran les següents jornades: rutes, destinades a marcar les estratègies per aconseguir aquestes propostes de cara el 2025.

En definitiva, tot i que el dinamitzador està les 3 hores aproximades amb els participants, el treball previ és fonamental, l'estructura del temps, comptar amb els imprevistos, saber on volem arribar, establir estratègies de comunicació....

Cruïlles I

Les cruïlles és el nom que Families Amb Veu dóna  a la primera part de les jornades temàtiques.

Després d'uns dies d'haver fet el DAFO s'organitzen aquestes sessions encaminades a conèixer com els participant volen que sigui la participació de les famílies a l'escola l'any 2025. 

No es treballa amb grups funcionals com es va fer amb el DAFO, ara els participants s'apunten a una de les cinc temàtiques que hi ha preparades:

• Conciliació vida familiar i escola: "temps de família, temps d'escola i temps de treball: un trencaclosques de difíicl situació"
• AMPA: El model d'associacionisme familiar a l'escola: missió de mares i pares.
• Xarxes: Les xarxes de famílies en educació: com ens organitzem per visibilitzar-nos
• Poder de decisió de les famílies: representació formal al centre, municipi, país
• Economia de l'educació: com garantir el dret universal a l'educació.

L'objectiu és avançar cap a una definició de temes propis de l'agenda de la participació de les famílies que aglutini com a sector en base a un discurs compartit.

La idea és que tots els participants "puguin dir la seva" i buscar consens entre els participants i per tant arribar a unes conclusions amb més o menys acord. És important arribar aquestes conclusions, ja que les pròximes jornades temàtiques seran les de "rutes" que seran les que marcaran les estratègies per aconseguir les conclusions que s'arribin amb les "cruïlles"

Explico a través d'un exemple. Al fòrum de les cruïlles després d'un debat han de sortir idees som "jo vull que el 2025 les famílies tinguin un pes específic més important al Consell Escolar i per tant que puguin decidir aspectes importants de la planificació escolar" A les pròximes jornades: rutes, es dirà: 

"per aconseguir més poder, cal augmentar el nombre de participants del sector famílies, caldrà doncs fer modificacions legals perquè això es pugui complir"

A la pròxima entrada penjaré l'informe que vaig fer d'aquesta jornada temàtica, perquè veieu les conclusions que es van arribar després de tres hores de debat i dinàmiques vàries.

Per fer aquestes jornades cal un treball previ important:

*Prèvia al grup. Abans de fer la jornada temàtica.

• enviar mails als participants
• preparar el document que iniciarà la xerrada. ( 5 temes comentats anteriorment)
• pensar la dinàmica que es farà i definir el seu rol, imaginar situacions, de bloqueig per exemple, doncs com suggerir idees noves....el temps de la dinàmica,  Cal una preparació individual important si no ets coneixedor del contingut.
• estudi per part dels dinamitzadors del contingut de la trobada.
• dissenyar els grups participatius, intentar que distribuir-los perquè els grups de treball siguin totalment heterogenis.
• concretar el rol del personal de relatoria i de suport.
• logística del grup: materials necessaris
• dissenyar tots els aspectes que ha de tenir l'informe

La meva aportació ha sigut bàsicament d'observació i de donar suport, i llegir informes anteriors per conèixer que era un procés participatiu i com funcionava. Si que al participar a les reunions veus i pots proposar idees, però és difícil sinó ho has viscut mai.  Si però que és important participar en aquestes reunions ja que sinó no pots fer bé la feina que tens encomanada durant el fòrum, ja sigui tasques de relatoria, suport...

DAFO- primera trobada del procés participatiu.

L'anàlisi DAFO és una eina molt utilitzada en estratègies de màrqueting per poder conèixer els punts forts i febles d'una empresa en el mercat o dins del sector econòmic.

Les sigles DAFO- volen dir: Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats

Les fortaleses  enteses com a  capactitats, recursos superiors, avantatges, formació internes d'una institució, empresa, que poden portar un valor afegit....  Les debilitats  són considerades com a  recursos inferiors,  amb dificultats d'adaptació al canvi. Tot dos aspectes porten  informació a nivell intern de la institució.

Les oportunitats definides, com a condicionants de l'entorn que poden afectar de manera positiva l'organització, les noves tecnologies..., per contra,  hi ha les  amenaces que  són  condicionants de l'entorn que poden afectar de manera negativa l'organització, l' aparició de nous competidors...

Aquesta petita introducció més empresarial, és només per explicar la tècnica, la dinàmica que es va utilitzar per fer la primera reunió-trobada de les quatre planificades, del procés participatiu. 

La tècnica DAFO dissenyada en aquest cass,  per conèixer el  punt de partida dels participants, amb finalitat de  diagnosi, d'anàlisi de dades de la recerca. Es van fer un total de  20 DAFOs diferents. Alguns d'ells com a rèplica de la investigació a una altra província.

Dinàmica

Es van agrupar els participants amb grups homogenis: cada membre estava agrupat exclusivament per membres de la seva mateixa organització, ex. els membres de la FAPAC tots junts, els de la AEC també, els membres d'equips directius igual.... Eren grups de 8-10 participants.

La dinàmica es va iniciar explicant les dades que es tenien en aquell moment de la recerca. Es va fer una presentació amb les dades, gràfics, informacions.... Tot seguit va començar la dinàmica DAFO. Es van fer grups de tres o quatre membres i se'ls hi van repartir "post its" de 4 colors diferents, cada color per una variable del DAFO.  El petit grup va estar debatent durant uns 20 minuts i havien de proposar amenaces, debiltats, fortaleses, i oportunitats en funció de com veien el paper de les AMPA i la relació d'aquestes amb els centres educatius, emmarcats en el sistema educatiu actual.

Després es va fer  una posada en comú entre tots els membres, van anar sorgint les idees. En aquest moment, és quan el dinamitzador condueix aquesta pluja d'idees i va plantejant preguntes els participants, fent que expliquin bé la idees, que quedi clara la postura que defensen, que diguin  on volen arribar.... Els "post its" es van penjant a un paparògraf que servirà posteriorment per elaborar l'informe.

A partir de la informació, les idees, comentaris es va fer un informe. Aquest va ser enviat a tots els participants perquè poguessin fer les esmenes que calgués, després es va fer un informe definitiu.

A nivell de reflexió a un DAFO és important veure les idees que tenen uns grups i com poden ser de diferents o oposades amb altres grups. A nivell d'exemple, la LOMCE va sortir a tots els DAFOs, Alguns ho veien  com una amença pel sistema educatiu. D'altres, per contra, ho veien com una oportunitat, que el fet que hi hagués una nova llei d'aquestes característiques podia millorar el paper de les famílies a les escoles. Cal dir que a darrera de cada federació hi ha una ideologia pròpia més vinculant o menys a idees polítiques, creences.... És totalment lògic que federacions més vinculades a moviments religiosos tinguin idees diferents respecte a la religió i en part a la LOMCE que altres membres partidaris d'una escola pública amb projectes educatius laics.

La meva participació en els DAFOs va ser bàsicament d'observació, donant suport a l'activitat i fent l'informe d'alguna trobada. 

Cal remarcar la importància de la dinamització, de saber interaccionar amb els participants i fer-los parlar en el moment del debat, situar-los en llocs estratègics... fent els "grups a mida", si coneixes els participants. Tots aquests aspectes, entre d'altres, ajuden a que els membres vagin participant, i generant idees. L'investigador ha de saber dissenyar aquestes interaccions, procurant la participació i evitant que la gent no manifesti el que pensa... Tot un món... interessant.

Esquema del projecte, fases del pràcticum

En aquesta entrada intentaré fer un esquema del projecte "Famílies amb Veu"  relacionant-hi les fases del meu projecte de practicum.

1. RECERCA- INVESTIGACIÓ:

• Enquesta a AMPA ( al voltant de 1300 AMPA)
• Enquesta a equips directius ( uns 1500 centres)
• Entrevistes qualitatives
• Anàlisi de xarxes de pares i mares mobilitzats
• Enquesta a famílies amb fills menors de 16 anys, unes 1500 famílies de Catalunya
• Enquestes a FAPAC

Els objectius que em plantejo assolir en aquesta etapa de la recerca són els següents:

• Conèixer com s’està fent la recerca de dades.
• Conèixer els instruments i tècniques utilitzats per fer l’estudi.
• Saber analitzar i interpretar les dades tant qualitatives com quantitatives.
• Conèixer els programes informàtics utilitzats.

I l'avaluació d'aquests anirà enfocada a conèixer el disseny de la recerca, així com les tècniques usades, i el grau d'interpretació d'aquestes dades.

2. PROCÉS PARTICIPATIU:

• Trobada  DAFO, on s'analitza i es complementa la diagnosi del sector amb les dades de la recerca.
• Grups temàtics 1 - cruïlles, on bàsicament sorgeixen les idees que es vol aconseguir de cara a les AMPA al 2025.
• Grups temàtics 2  rutes, on s'elaboren les maneres, estratègies,  propostes d'intervenció per aconseguir les idees, plantejades als grups temàtics 1, de cara al 2025
• Fòrum obert,  sessió plenària, amb taules rodones i grups de treball on es proposaran els trets de sortida del Llibre Blanc. (al voltant d'uns 800 participants)

En aquest procés participatiu hi intervindran AMPA de les diferents confederacions: FAPAC, FAPAES, CCAPAC, AEC, FAPEL, d'escoles d'educació especial, a més d'equips directius d'escoles i instituts, famílies mobilitzades, tècnics d'educació...

Cada un dels participants assistirà a tot el procés participatiu, a les 4 trobades, tot i que els temes de debat giraran en funció d'una temàtica específica.

Els objectius que em plantejo a aquesta segona fase són:

-Conèixer el procés participatiu, com a metodologia d'investigació-acció.

-Recerca d'altres processos participatius amb finalitat de millora del sistema educatiu.

-Saber d'altres serveis educatius que es basin amb metodologies participatives.

-Conèixer la tècnica de DAFO.

-Conèixer la organització de les federacions i confederacions de les AMPES

-Redactar la relatoria d’una reunió DAFO, i dels grups temàtics

-Conèixer la dinàmica pròpia de les jornades temàtiques amb grups heterogenis.

-Conèixer el paper del dinamitzador, funcions, intervencions.

-Proporcionar suport a la relatoria, logística, dinamització,… de la reunió.

-Conèixer els temes que seran el centre d’interés de les jornades.

L'avaluació anirà enfocada amb l'assoliment dels objectius plantejats, bàsicament si hi ha un bon coneixement del procés participatiu, amb futures aplicacions al món educatiu. A més de conèixer el paper del dinamitzador, relator,...de les diferents sessions. 

procés participatiu i els paradigmes fonamentals

Anem a fer teoria... del procés participatiu.

Nota important: El procés participatiu és una fase del meu projecte de pràcticum,. N'hi ha una de prèvia, inacabada, de recerca, que tot i que hi participaré, de moment tots els tècnics estan treballant en aquesta segona fase.  Seria com començar una mica, la casa per la teulada, però el fet d'incorporar-me en el projecte quan ja porta un any de camí, fa que no pugui veure les coses de manera seqüenciada. Quan comenci amb el tema recerca, ja us aniré explicant.

He hagut de recuperar els apunts de mètodes d'investigació en educació, ja que va ser una de les primeres matèries que vaig fer i no en recordava  gaire.

El procés participatiu on estic fent el pràcticum parteix, de forma teòrica, d'un paradigme sociocrític o crític. En vam estudiar, d'altres, el positivista, o racional-quantitatiu, el naturalista-qualitatiu i el de canvi emergent, que conjuga elements de diferents paradigmes.

Les característiques teòriques que inspiren aquesta investigació-acció, són:

• La teoria i la realitat mantenen una dialèctica constant, s'intenta construir teories des de la reflexió en l'acció.
• La investigació no és neutral, transforma la realitat, objectiu bàsic del projecte: "Famílies amb Veu". 
• L'individu passa de ser objecte d'anàlisi a subjecte de l'educació, de receptor a constructor actiu.
• La casualitat s'explica des d'una perspectiva prospectiva. A les sessions de debat dels participatius se'ls hi demana com veuen les AMPA al 2025.
• És un procés autoreflexiu.
• L'objectiu d'estudi sobre la pràctica social, on busca la millora social mitjançant la col.laboració i la crítica.
• Ús de temptatives successives, en espiral:  planificació, acció, observació, reflexió, revisió continuada.
• Importància de la intersubjectivitat dels investigadors, tècnics.
• Proposa canvi.
• És totalment democràtic i participatiu.
• Les tècniques utilitzades, entre d'altres: entrevistes, anàlisi de documents, debats.... (relacionada aquesta part amb la fase de recerca)
• El disseny és investigació-acció, cooperativa i participativa.
• L'investigador i l'investigat comparteixen responsabilitats, cooperen.
• És transformadora amb visió global, oberta, flexible i interactiva
• El paper de l'investigador és més innovador, que el dels paradigmes més racionals, que prova de descobrir el que busca, o bé del paper més explorador del paradigme qualitatiu que descriu el que troba, i genera coneixement segons el que va vient. En aquest cas, és doncs un perfil més crític on és important la interacció, el debat, les opinions, l'intercanvi, la pluralitat, la generació d'idees, el discurs, la dialèctica...

Aquestes intenten ser les idees on és recolza el procés participatiu de "Famílies amb Veu".